L'àrea de producció del raïm i d'elaboració del "Vi de la terra de Formentera" és l'illa que dóna nom a aquesta indicació geogràfica. Una de les activitats agràries amb més tradició a l'illa de Formentera és la vitivinicultura. Ja es troben referències que demostren l'existència d'aquesta activitat a Formentera a la carta d'infeudació de 1246, en la qual Montgrí encomana a Berenguer Renard la repoblació de l'illa. En ella es destaca l'existència d'unes vinyes a la Mola concedides a uns ermitans, possiblement de l'ordre de Sant Agustí. El cultiu de la vinya segurament es va continuar fins al s. XIV, en el qual l'illa de Formentera es va quedar totalment despoblada a causa de la pesta negra, i per tant es va abandonar també aquest cultiu. En el s. XVIII s'inicia un moviment migratori d'eivissencs cap a Formentera, que va donar lloc a la segona i definitiva repoblació. A partir d'aquest moment, la vitivinicultura de Formentera anirà en augment. Segons "Els camins i els viatges de I'Arxiduc, ahir i avui" (Marí, 2000) en el segle XVIII hi havia 79.000 ceps sembrats a Formentera, i la producció de vi era de 11.400 litres. Aquesta producció experimentà un important augment gràcies a la construcció al 1879 del celler de Ca'n Marroig, amb una capacitat per a 50.000 L. Cal destacar que el propietari del celler va iniciar una important activitat de comerç marítim del vi de Formentera. Les referències bibliogràfiques a la producció vitivinícola de Formentera al llarg del segle XX són escasses i, sense cap dubte, el fet més significatiu va ser la instal·lació al 1972 del celler de Juan Riera Mayans a La Mola. Aquest celler inicia la seva activitat amb una capacitat de 9.500 litres. A més d'elaborar vi, cal destacar que Juan Riera Mayans embotellava i comercialitzava els seus vins a l'illa de Formentera, i fins i tot va arribar a comercialitzar-los a la veïna Eivissa. En aquell moment els seus vins ja es comercialitzaren amb la indicació geogràfica Formentera, tal i com ho demostren les etiquetes dels arxius del Govern de les Illes Balears. Actualment la vitivinicultura és una de les principals activitats agràries de Formentera. Hi ha sembrades més de 60 ha de vinya, la qual cosa representa el 12,5% del total de la superfície agrícola utilitzada. La varietat tradicional i predominant és la monastrell, ja que prop d'un 44% de la vinya és d'aquesta varietat. La vitivinicultura és l'activitat agrícola que presenta unes millors perspectives de futur, tal i com ho demostra el fet que a l'any 2002 es varen iniciar tres projectes de nous cellers. La vinculació de la societat de Formentera amb la vitivinicultura és indiscutible. Prova d'això és el concurs anual de vins elaborats pels pagesos de l'illa que es duen a terme com a acte més important de les festes locals de Sant Francesc i Sant Ferran.
Marc geoclimàtic
Formentera presenta una gran varietat geomorfològica. La Mola i el Cap de Barbaria representen les zones més elevades de l'illa, que cauen a la mar en penya-segats molt notoris. A la Mola, la naturalesa calcària del terreny afavoreix la presència de coves al litoral, mentre que el Cap de Barbaria confereix un aspecte extern d'especial aridesa. Es Pla, que connecta el Cap de Barbaria amb la Mola, està constituït per formacions dunars, moltes d'elles fossilitzades entre les que es formen petites valls. La part septentrional de l'illa es caracteritza per la presència de zones humides i llacunes litorals (Estany Pudent, Estany des Peix, ses Salines). Formentera està configurada únicament per materials postorogènics (Miocè superior i Quaternari). Els promontoris de La Mola i el Cap de Barbaria estan formats per calcàries d'origen arrecifal que s'uneixen mitjançant una sèrie de cordons dunars quaternaris Formentera apareix dominada pels sectors tabulars de La Mola i el Cap de Barbaria, en tant que al Pla s'hi mesclen morfologies dunars, amb planes similars a les al·luvials i sectors aiguamollosos als estanys i salines septentrionals. És remarcable el predomini de les formes relacionades amb dunes i eolianites a l'ample espai constituït per Els Trucadors i l'illot de s'Espalmador
El cultiu de vinya a l'illa de Formentera es realitza sobre sòls arenosos i/o argilosos. La comarca vitícola de Formentera presenta un clima mediterrani subtropical sec, que es caracteritza per un elevat número d'hores de sol, estius de temperatura i humitat elevades, i hiverns amb temperatures moderades. Les pluges són escasses i amb dos màxims al mes d'octubre.
Formentera és l'illa més càlida i seca de les illes Balears, amb una mitjana anual superior als 18ºC i una precipitació total anual de al voltant de 450 mm, que pot arribar a ser de només 300 mm a la zona nord de Formentera. La vinya és un cultiu estès per tota l'illa de Formentera, molt ben adaptat a les condicions climàtiques i edàfiques de la zona.
Producció
Les pràctiques de cultiu de les vinyes destinades a produir Vi de la terra de Formentera són les tradicionals que tendeixen a aconseguir raïms de la millor qualitat i que, a més, compleixen els següents requisits: 1. Densitat de plantació no superior a 5.000 ceps per hectàrea. 2. Nombre màxim d'ulls per hectàrea de 60.000. 3. Producció màxima per hectàrea de 8.500 kg. Les varietats de raïm emprades per a l'elaboració de Vi de la terra de Formentera són: - Negres: monestrell, fogoneu, ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot i syrah - Blanques: malvasia, premsal blanc (moll), chardonnay, viognier, garnatxa blanca i moscatell de gra menut.
Condicions d'elaboració
Les tècniques emprades en la manipulació del raïm, del most i del vi donen lloc a productes de màxima qualitat. Per això, per a l'extracció del most s'apliquen pressions adequades, de manera que el rendiment no sigui superior a 70 litres de vi per cada 100 kg de raïm. A més, per garantir l'origen del Vi de la Terra de Formentera els elaboradors i embotelladors de "Vi de la terra de Formentera" únicament podran elaborar i embotellar vins produïts a partir de raïms de l'illa de Formentera.
Característiques del vi
Els vins de la terra de Formentera són brillants, amb aromes franques i netes en les quals s’aprecien les característiques pròpies de la matèria primera.
Els vins sotmesos a envelliment presenten les característiques aromàtiques i gustatives pròpies de l’envelliment.
Als inicis de la IGP, els vins predominants eren els negres, però actualment hi ha hagut una tendència a l’alça de blancs i de rosats, tots ells molt apreciats pels consumidors.
Vi Graduació alcohòlica mínima
Blanc 11,5º Rosat 12,0º Negre 12,5º
L'acidesa total mínima ha de ser de 4,5 g per litre d'àcid tartàric i l'acidesa volàtil no pot ser superior a 0,8 g per litre, expressada en àcid acètic.
Sistema de control
D'acord amb el que disposa l'Ordre del conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori de 11 de març de 2013 per la qual s’aprova el Plec de condicions de la Indicació Geogràfica Protegida Formentera, els controls del "Vi de la terra de Formentera" corresponen a la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia.
El "Vi de la terra de Formentera" es comercialitza únicament embotellat en origen i amb un número de control oficial assignat per l'Institut de la Qualitat Agroalimentària (IQUA) del Govern de les Illes Balears, al qual correspon el control i certificació del "Vi de la terra de Formentera".
Any 2023
Superfície de vinya: 13,9 ha
Cellers: 2
Producció de vi: 234 hl