L'àrea de producció del raïm i d'elaboració del "vi de la terra Serra de Tramuntana - Costa Nord" està integrada per 18 municipis localitzats al noroest de l'illa de Mallorca, entre el cap de Formentor i la costa suroest d'Andratx.

L'activitat vitivinícola de la comarca "Serra de Tramuntana - Costa Nord" possiblement es va iniciar amb l'assentament romà a l'illa de Mallorca. Cal destacar l'activitat vitivinícola de la ciutat romana de Pollentia, on els romans desenvoluparen una important tasca vitícola. Actualment encara podem trobar les excavacions en el sòl de marès, realitzades pels romans, on després d'emplenar-les amb terra vermella es plantaven els ceps. Cal destacar, que en el s. XIV, el fet que el rei Martí I exceptués del pagament d'impostos la producció de vi al municipi d'Alcúdia, determinà que la vinya es convertís en el monocultiu del municipi, per la qual cosa el vi no es comercialitzà únicament a l'illa sinó que s'inicià un important comerç marítim dels vins de la zona. Especial tradició té el vi de malvasia.

Els primers ceps d'aquesta varietat possiblement arribaren a la comarca cap al segle XV o XVI, segurament procedents d'Itàlia. Hi ha referències del conreu de malvasia a càrrec de l'arxiduc Lluís Salvador, valorant el vi d'aquesta varietat a les taules reials i episcopals, sense oblidar la seva presència a les dels mallorquins benestants dels passats segles. És un vi elogiat per escriptors i poetes, com per exemple Maria Antònia Salvà. El segle XIX fou el de màxima esplendor del cultiu de la vinya i de la producció de vi a la comarca. D'aquesta època hi ha constància de més de 400 ha de vinya tan sòls al municipi de Pollença. L'any 1862 feu acte de presència la plaga de la fil·loxera a França, gran productora i consumidora de vi. Així doncs França es veié obligada a la importació massiva de vins.

Aquest fet, juntament amb els bons preus i la facilitat de venda del mercat francès determinaren una important extensió de la vinya. D'aquesta època cal destacar les importants exportacions de vins de la zona, pels ports d'Alcúdia i Palma cap a França. L'any 1891 aparegué la fil·loxera a la comarca, deixant abatudes les vinyes de la zona. Aquest fet i els incentius aportats per subvencions comunitàries per arrabassar multitud de vinyes, han dificultat terriblement la recuperació de l'activitat vitivinícola. Malgrat això, als anys noranta, viticultors i vinicultors de la zona reactivaren el sector. L'esforç d'aquestes persones i les condicions geoclimàtiques de la zona han permès obtenir uns vins de característiques singulars, reconeguts i ben valorats pels entesos. L'any 2002, mitjançant l'Ordre del conseller d'Agricultura i Pesca d'11 de febrer, es regulà la utilització de la menció "Vi de la terra Serra de Tramuntana - Costa Nord". Finalment, l'Ordre de la consellera d'Agricultura i Pesca de 29 de novembre de 2005, deroga l'anterior i introdueix una nova varietat de raïm blanc (Sauvignon blanc), amés d'una sèrie de novetats al seu reglament.

Marc geoclimàtic

La Serra de Tramuntana està formada per tres plecs superposats, constituïts per calcàries del Juràssic, margues del Triàssic i calcàries i margues del Miocè. El sòls són de tipus bruns o bruns calcaris. La Serra de Tramuntana i la costa nord marquen l'orografia de la zona, i a la vegada donen nom a la comarca vitivinícola. Ambdues zones es caracteritzen pel contrast entre les muntanyes, de més de 1.000 m, i les valls localitzades entre les muntanyes. Aquesta orografia permet la producció de raïm a un microclima diferenciat, caracteritzat per pluges concentrades a la tardor i a l'hivern, i estius de temperatures moderades.

Condicions de producció

Els vins designats amb la menció "vi de la terra Serra de Tramuntana-Costa Nord" procedeixen exclusivament de raïm de les varietats següents:

Negres: cabernet sauvignon, merlot, sirà, monestrell, ull de llebre, callet, manto negre.

Blanques: malvasia, moscatel de Alejandria, moscatel de grano menudo, moll, parellada, macabeu, chardonnay, sauvignon blanc.

Les pràctiques de cultiu emprades són les tradicionals que tendeixen a aconseguir raïms de la millor qualitat i, en tot cas, la densitat de plantació no ha de ser superior a 5.500 ceps per hectàrea.

El nombre màxim d'ulls per hectàrea és de 33.000 i la producció màxima per hectàrea queda limitada a 9.000 Kg. La verema es du a terme amb la major cura, dedicant a l'elaboració dels vins protegits només el raïm sa, amb el grau de maduració necessari i una graduació alcohòlica volumètrica natural mínima del 12% en volum per ales varietats blanques i del 12,5% en volum per a les varietats negres.

Quant a l'elaboració de most, es segueixen les pràctiques orientades a obtenir la millor qualitat. Per això, s'apliquen les pressions adequades per extreure el most, de manera que el rendiment no sigui superior a 70 litres de vi per cada 100 Kg de raïm.

Característiques del vi

Dels vins blancs cal destacar els monovarietals de malvasia i els de chardonnay. Els vins de malvasia es caracteritzen pel seu potencial aromàtic,