Herbes de Mallorca
Zona de producció i elaboració
L’àrea d’elaboració es limita a l’illa de Mallorca.
Descripció
Beguda espirituosa anisada, amb Indicació Geogràfica, que presenta una graduació alcohòlica d’entre el 20% i el 50% en volum, aromatitzada amb plantes i facultativament edulcorada amb sacarosa.
En funció del contingut de sucres i del grau alcohòlic adquirit es diferencien tres tipus:
1. Seques: amb un grau alcohòlic mínim del 35% i un contingut màxim en sucres de 100 g/l (expressat en sacarosa).
2. Mesclades: amb un grau alcohòlic mínim del 25% i un contingut en sucres de 100 a 300 g/l (expressat en sacarosa).
3. Dolces: amb un grau alcohòlic mínim del 20% i un contingut mínim en sucres de 300 g/l (expressat en sacarosa).
Característiques químiques:
- Graduació alcohòlica adquirida:
Mínima: 20% vol.
Màxima: 50% vol.
- Contingut màxim en metanol: 20 g / hl d'alcohol a 100% vol.
Característiques organolèptiques:
- Aspecte transparent.
- Color d’ambre a verd.
- Aroma intens, amb record a plantes silvestres.
- Sabor clarament dolç, mitjanament dolç o sense dolçor en funció dels tipus (dolces, mesclades o seques) amb elevat regust a plantes aromàtiques.
- Sensació densa en el cas dels tipus barrejades i dolces.
Procés d’elaboració
Ingredients:
a) Essencials
1. Beguda espirituosa anisada.
2. Alcohol d'origen agrícola.
3. Aigua potable, destil·lada, desionitzada i/o desmineralitzada.
4. Plantes aromàtiques produïdes a l’illa de Mallorca: marialluïsa (Lippia citriodora), camamil·la (Matricaria spp.), taronger (Citrus sinensis), llimonera (Citrus limon), romaní (Rosmarinus officinalis), melissa (Melissa oficinallis) i fonoll (Foeniculum vulgare)
b) Facultatius
1. Sacarosa.
2. Altres plantes aromàtiques i/o substàncies aromatitzants naturals autoritzades.
3. Colorants autoritzats per a begudes espirituoses.
Mètode:
S’obté mitjançant la barreja d’una beguda espirituosa anisada amb una solució hidroalcohòlica, aromatitzada per maceració i/o destil·lació de plantes, i addició d’aigua, alcohol etílic d'origen agrícola i facultativament sacarosa.
Acreditació històrica
Aquesta beguda espirituosa gaudeix de gran reputació per la importància que ha tingut la seva elaboració i comercialització al llarg de la història, tot això atribuïble a les seves característiques organolèptiques diferenciades. Es troben múltiples testimonis que evidencien la seva reputació al llarg de la història, des dels seus inicis fins a l’actualitat.
El caràcter tradicional del producte es remunta als seus orígens en els monestirs, on els frares elaboraven un ampli ventall d’aiguardents i begudes espirituoses amb plantes i fruites.
Es té constància que en les possessions (denominació de les grans finques rurals mallorquines) els agricultors elaboraven una beguda espirituosa anisada amb plantes aromàtiques de l’entorn.
En primer lloc, l’elaboració era possible gràcies a l’abundància d’alambins a l’Illa. Es té constància que a finals del segle XVIII hi havia 177 alambins dedicats a obtenir aiguardent a Mallorca, en els qual s’hi elaboraven 780.000 litres de destil·lats, dels quals el 60% era per consum illenc. Aquests alambins permetien l’obtenció del destil·lat, base per a l’elaboració d’aquesta singular beguda espirituosa.
En segon lloc, l’ampli coneixement dels agricultors de les característiques de les plantes aromàtiques de l’Illa va permetre una selecció de les més idònies per aromatitzar el destil·lat, donant lloc a les “Hierbas de Mallorca”/“Herbes de Mallorca”.
A finals del segle XIX, l’obertura de petits establiments elaboradors tradicionals, alguns dels quals es mantenen avui en dia, va donar lloc a un increment de l’elaboració i del consum d’aquesta beguda.
Des del segle XIX fins avui, els mallorquins han gaudit de les tradicionals “Herbes” en totes les seves celebracions, reunions familiars i actes socials.
Actualment, es degusten a les llars, bars i restaurants. Tradicionalment es beuen abans o després dels àpats o acompanyant a les postres. Un dels maridatges més importants és una copa d’“Herbes” amb bunyols. Com a resultat de la seva acceptació, les aplicacions han evolucionat i s’usen també en cocteleria, com per exemple en els còctels “Aigua de Mallorca”: Herbes dolces, kiwi i gasosa, “El vent del Teix de Mallorca”: Herbes seques, Contreau i after xoc blau, “Cel obert”: Herbes mesclades, batut de coco i gotes de crema de cacau o “Ca Nostra”: Herbes seques, Palo de Mallorca i Gin de Maó.
Cal destacar que la beguda té nombroses aplicacions culinàries en les quals apareixen com a ingredient, com per exemple l’ús per a conservar i conferir una aroma i sabor característic als figues seques.
El seu prestigi es veu avalat per l’aparició de la beguda en diverses publicacions, com per exemple en Herbes i Remeis Casolans (Ripoll, Ll. 1985) o al Llibre de la Ratafia (Fàbrega, J. 2001). També cal destacar les publicacions internacionals, fet que adquireix una major rellevància tenint en compte que la producció actual es fa de forma tradicional i únicament per set elaboradors. Alguns exemples rellevants són:
- Brandl, F, 2003. Brandls Bar Buch, editat per Matthaes Verlag GmbH, guardonada amb la Goldmedalle gastronimische akademie Deustschlands E.V.
- Dominé, A. et al., 2009. El libro del Bar y de los Cócteles, editat por H.F. Ullmann, que recull els destil·lats de més èxit internacional.
Vincle amb la zona
Les característiques organolèptiques són les responsables de la seva reputació. Estan clarament marcades per les aromes de diverses plantes de la pròpia illa de Mallorca, en especial el fonoll, romaní, marialluïsa, camamil·la, llimonera, taronger i melissa.
La utilització d’aquestes plantes aromàtiques no és fruit de la casualitat, sinó el resultat de l’observació i el coneixement de les plantes del camp per part dels elaboradors, experiència transmesa de generació en generació. Els elaboradors han seleccionat les plantes més idònies en la seva justa proporció per conferir a la beguda un aroma i un sabor agradables i característics.
Importància socioeconòmica
A la secció Estadístiques del web www.illesbalearsqualitat.es trobareu els dades de producció i comercialització així com l’evolució de les Herbes de Mallorca.
